miércoles, 11 de noviembre de 2015

Impacient...

Impacient…!


Avui estic molt impacient, estic a tant sols dos dies de conèixer a la meva “petita”, com bé us he dit estic molt impacient i amb moltes ganes de conèixer qui serà la meva futura parella de JOC, sí joc.  M’atreveixo a dir que això es com un joc, un puzle,  ja que perquè funcioni totes les peces , nens i voluntaris, hem de obrir-nos i donar el màxim de nosaltres.
Per començar he de dir que com bé sabeu aquest puzle inclou peces d’arreu del món, i jo he decidit que la “meva peça” sigui d’ètnia gitana, ja que la seva cultura em meravella, i crec que avui en dia és una de les cultures que més s’assemblen a la nostre, tot i que per a moltes persones: catalans, castellans, gitanos,… hi ha una gran diferenciació per ambdues parts , i jo que he crescut en un poble on el 50% de la població era castellana i l’altre 50% era gitana i això NO passava, tinc la necessitat de CRIDAR que no sé quin és el punt d’inflexió pel qual la població és capaç de diferenciar-nos com si ja no tant sols de persones parléssim sinó de cultures, per tant, podria dir que a nivell personal aquesta experiència és la plataforma que em deixarà: conèixer, aprendre, viure moments de molta incertesa i molta felicitat. I per altre banda estic segura que podré CRIDAR sabent-ne que tots som iguals.
Per altre banda considero que per X o Y les noies de la cultura gitana no segueixen els seus estudis, crec que sé perquè, però aquest projecte m’ajudarà a CONÈIXER més i per tant poder actuar, i amb això vull dir conscienciar tant a la població gitana com a la catalana/castellana ( no m’agrada gens fer aquestes diferenciacions) que som iguals i això representa que podem arribar als mateixos llocs i és aquí on entra la part dels ESTUDIS.
Us cedeixo aquesta petita introducció de pensaments i sentiments ja que com podeu observar encara estan molt borrosos. Espero poder anar desgranant les meves idees i marcant petits objectius per tal de que tots ens ho passem d’allò més bé i podem gaudir i treure profit d’aquest gran JOC.
Gràcies!


Pensaments, molts pensaments…